Crònica del Gran Ricard!
Ens ho mereixiem.
Cal dir que no ha estat fàcil, Sóm una colla petita i tot costa, desde montar parada fins a músics, tècnica i directiva. Veniem d’unes diades extranyes on no podiem fer tot allò que sabem i això ens deixava un sabor una mica amarg. Avui però ha estat diferent, es notava el carallot power desde l’esmorzar (#elstallatseransensesoja). La plaça de l’esglesia és el lloc escollit, comencem el pilar de dol demanant llibertat i democràcia, seguim amb dos pilars de 4 molt ferms però sense perdre mai el respecte. Montem pinya de 4, és aquí on hem de donar les gràcies als carallots que fa temps que no venen MOLTES GRÀCIES!!,
la tancada de pinya és espectacular I d’aquí neix un 4d7 perfecte. El següent serà el 4d7a el nostre màxim aquest any. L’hem de baixar, no tenia bones mides i això es nota. Continuariem amb el 3d7 també treballat en excés però descarregat. Tornem amb el 4d7a, aquesta vegada si, aquests castells són els que fan colla, treballat molt treballat, colla és que us estimo us porto sempre dins el meu cor. Acabant amb dos pilars de 4 i per arrodonir la diada el pilar de canalla, brutal. Ens ho mereixiem.
Dacord, tot això ha sigut la diada, però haig de parlar de NOSALTRES, desde la paradeta als Musillots, de les croses quan pujen a la de tres, de les rengles donant tot als contraforts, dels laterals, vents, agulles, baixos, taps entrant alhora, del tronc i de la canalla. Haig de parlar també de sentiments, sentiments que expresem amb mirades (amb aquestes mateixes mirades sabem si la companya està patint o no), amb pessigades carinyoses i picades de mà, amb les agafades entre primeres al tancar la pinya. Tot això ens uneix i ens fa grans, ENS FA CARALLOTS.
Aquesta diada va dedicada al nostre Carallot d’honor Oriol Junqueras.
US VOLEM A CASA.
